Bloc de participació per a tots els alumnes de l'ESO de les Escolàpies Figueres
BÚSTIA DE L'ALUMNAT:
naturaenviu@escolapiesfigueres.org
divendres, 20 d’octubre del 2023
LA IMMORTALITAT
Alguns llibres quan parlen de la reproducció sexual diuen que amb ella va arribar la pèrdua de la immortalitat dels éssers vius. Series capaç d'argumentar aquesta afirmació?
Aquesta idea es basa en la hipòtesi que la reproducció asexual, que implica la clonació o la divisió cel·lular, podria mantenir les característiques genètiques intactes i permetre una forma d'"immortalitat" biològica. En canvi, la reproducció sexual implica la combinació de material genètic de dos individus, la qual cosa crea variabilitat genètica i podria estar relacionada amb la pèrdua de la immortalitat. La variabilitat genètica que porta la reproducció sexual també pot ser beneficiosa per a l'adaptació i la supervivència de les espècies. Aquesta afirmació genera debat i encara no s’ha arribat a una conclusió definitiva en el camp de la biologia. Carla Domènech
Marialejandra Dos Ramos - A la reproducció asexual en organismes unicel·lulars com els bacteris, amebes i els paramecis, la cèl·lula mare madura es divideix en dues o més cèl·lules filles. D'aquesta manera, la cèl·lula mare original deixa d'existir com a individu, però no ha mort, la cèl·lula mare continua existint en les noves cèl·lules filles. Per això es diu que amb reproducció sexual es va provocar la pèrdua de la immortalitat dels éssers vius.
Gala Cuadrado: L'afirmació que amb la reproducció sexual va arribar la pèrdua de la immortalitat dels éssers vius és una idea que es basa en la teoria de l'evolució i la biologia. Encara que aquesta afirmació pot semblar una simplificació excessiva, hi ha arguments sòlids que suporten aquesta idea. Aquí tens una explicació d'aquesta afirmació:
Variabilitat genètica: La reproducció sexual implica la recombinació del material genètic de dos progenitors, la qual cosa dóna lloc a la creació d'una descendència amb una diversitat genètica significativament més gran que en la reproducció asexual. Aquesta variabilitat genètica permet que les poblacions s'adaptin millor a canvis en l'entorn.
Evolució i adaptació: La variabilitat genètica proporcionada per la reproducció sexual és fonamental per a l'evolució i l'adaptació dels éssers vius a canvis en l'entorn. Quan les condicions canviïn, aquells individus amb combinacions genètiques que els donin una avantatge selectiva tindran més probabilitats de sobreviure i reproduir-se. Això donarà lloc a canvis en les poblacions que poden ser beneficiosos en el llarg termini.
Mutacions i errors genètics: En la reproducció asexual, les mutacions genètiques i els errors en la còpia del material genètic tendeixen a acumular-se amb el temps, ja que no hi ha recombinació genètica. Això pot portar a l'acumulació de mutacions deletèries i a una pèrdua de la vitalitat a llarg termini. La recombinació genètica en la reproducció sexual pot ajudar a eliminar algunes d'aquestes mutacions i a millorar la qualitat del material genètic de la descendència.
Costos de la reproducció: La reproducció asexual és més eficient des d'un punt de vista energètic, ja que no requereix la cerca d'un company i la producció de gàmetes. La reproducció sexual, en canvi, implica costos addicionals i una menor taxa de reproducció, la qual cosa pot fer que sigui més difícil per a una població mantenir una alta densitat o un alt nombre d'individus.
En resum, la reproducció sexual ha estat un factor clau en l'evolució i la diversitat de la vida a la Terra. Encara que no implica necessàriament la "pèrdua de la immortalitat", ja que cap ésser viu és realment immortal, sí que ha contribuït a la capacitat dels éssers vius d'adaptar-se a canvis en l'entorn i de millorar la qualitat del seu material genètic, augmentant així les seves possibilitats de supervivència a llarg termini.
La afirmació que la reproducció sexual va portar a la pèrdua de la immortalitat en els éssers vius es basa en el concepte d'envelliment i mort programada. En organismes que es reprodueixen sexualment, la variabilitat genètica és alta a causa de la recombinació genètica, la qual cosa permet l'adaptació als entorns canviants. No obstant això, aquest procés també porta a l'acumulació de mutacions perjudicials amb el temps, contribuint a l'envelliment i la mortalitat. En organismes de reproducció asexual, la descendència és genèticament idèntica al progenitor, la qual cosa pot portar a una major longevitat, però limita la capacitat d'adaptació. La reproducció sexual, tot i el seu cost en termes de mortalitat, proporciona una avantatge evolutiva al permetre l'adaptació contínua, la qual cosa és essencial per a la supervivència a llarg termini de les espècies en un món canviant i competitiu.
L'afirmació que la reproducció sexual va portar la pèrdua de la immortalitat dels éssers vius es basa en diverses teories evolutives i biològiques. Aquí hi ha alguns arguments per a aquesta afirmació: 1. Variabilitat genètica. 2. Evolució i adaptació. 3. Costos de la reproducció. En resum, la reproducció sexual permet la diversitat genètica, la ràpida adaptació i l'evolució de les espècies, tot i que a costa de la longevitat individual. Aquesta és una de les raons per les quals es pot argumentar que la immortalitat dels éssers vius va ser sacrificada en favor de la supervivència i l'èxit evolutiu de les espècies.(Claudia Frutos)
Sirka Siqués - Amb la reproducció sexual, es barregen gens dels progenitors, creant descendència amb noves combinacions genètiques que augmenten les possibilitats d'adaptació a canvis ambientals. Això dona una avantatja evolutiva sobre la reproducció asexual, ja que permet una resposta més eficaç als canvis en l'entorn. Així, amb la pèrdua de la immortalitat individual, la reproducció sexual ofereix una major capacitat d'adaptació a llarg termini per a les espècies.
Aquesta idea es basa en la hipòtesi que la reproducció asexual, que implica la clonació o la divisió cel·lular, podria mantenir les característiques genètiques intactes i permetre una forma d'"immortalitat" biològica. En canvi, la reproducció sexual implica la combinació de material genètic de dos individus, la qual cosa crea variabilitat genètica i podria estar relacionada amb la pèrdua de la immortalitat.
ResponEliminaLa variabilitat genètica que porta la reproducció sexual també pot ser beneficiosa per a l'adaptació i la supervivència de les espècies. Aquesta afirmació genera debat i encara no s’ha arribat a una conclusió definitiva en el camp de la biologia.
Carla Domènech
Marialejandra Dos Ramos - A la reproducció asexual en organismes unicel·lulars com els bacteris, amebes i els paramecis, la cèl·lula mare madura es divideix en dues o més cèl·lules filles. D'aquesta manera, la cèl·lula mare original deixa d'existir com a individu, però no ha mort, la cèl·lula mare continua existint en les noves cèl·lules filles. Per això es diu que amb reproducció sexual es va provocar la pèrdua de la immortalitat dels éssers vius.
ResponEliminaGala Cuadrado:
ResponEliminaL'afirmació que amb la reproducció sexual va arribar la pèrdua de la immortalitat dels éssers vius és una idea que es basa en la teoria de l'evolució i la biologia. Encara que aquesta afirmació pot semblar una simplificació excessiva, hi ha arguments sòlids que suporten aquesta idea. Aquí tens una explicació d'aquesta afirmació:
Variabilitat genètica: La reproducció sexual implica la recombinació del material genètic de dos progenitors, la qual cosa dóna lloc a la creació d'una descendència amb una diversitat genètica significativament més gran que en la reproducció asexual. Aquesta variabilitat genètica permet que les poblacions s'adaptin millor a canvis en l'entorn.
Evolució i adaptació: La variabilitat genètica proporcionada per la reproducció sexual és fonamental per a l'evolució i l'adaptació dels éssers vius a canvis en l'entorn. Quan les condicions canviïn, aquells individus amb combinacions genètiques que els donin una avantatge selectiva tindran més probabilitats de sobreviure i reproduir-se. Això donarà lloc a canvis en les poblacions que poden ser beneficiosos en el llarg termini.
Mutacions i errors genètics: En la reproducció asexual, les mutacions genètiques i els errors en la còpia del material genètic tendeixen a acumular-se amb el temps, ja que no hi ha recombinació genètica. Això pot portar a l'acumulació de mutacions deletèries i a una pèrdua de la vitalitat a llarg termini. La recombinació genètica en la reproducció sexual pot ajudar a eliminar algunes d'aquestes mutacions i a millorar la qualitat del material genètic de la descendència.
Costos de la reproducció: La reproducció asexual és més eficient des d'un punt de vista energètic, ja que no requereix la cerca d'un company i la producció de gàmetes. La reproducció sexual, en canvi, implica costos addicionals i una menor taxa de reproducció, la qual cosa pot fer que sigui més difícil per a una població mantenir una alta densitat o un alt nombre d'individus.
En resum, la reproducció sexual ha estat un factor clau en l'evolució i la diversitat de la vida a la Terra. Encara que no implica necessàriament la "pèrdua de la immortalitat", ja que cap ésser viu és realment immortal, sí que ha contribuït a la capacitat dels éssers vius d'adaptar-se a canvis en l'entorn i de millorar la qualitat del seu material genètic, augmentant així les seves possibilitats de supervivència a llarg termini.
La afirmació que la reproducció sexual va portar a la pèrdua de la immortalitat en els éssers vius es basa en el concepte d'envelliment i mort programada. En organismes que es reprodueixen sexualment, la variabilitat genètica és alta a causa de la recombinació genètica, la qual cosa permet l'adaptació als entorns canviants. No obstant això, aquest procés també porta a l'acumulació de mutacions perjudicials amb el temps, contribuint a l'envelliment i la mortalitat. En organismes de reproducció asexual, la descendència és genèticament idèntica al progenitor, la qual cosa pot portar a una major longevitat, però limita la capacitat d'adaptació. La reproducció sexual, tot i el seu cost en termes de mortalitat, proporciona una avantatge evolutiva al permetre l'adaptació contínua, la qual cosa és essencial per a la supervivència a llarg termini de les espècies en un món canviant i competitiu.
ResponEliminaCarla Segura Duran
L'afirmació que la reproducció sexual va portar la pèrdua de la immortalitat dels éssers vius es basa en diverses teories evolutives i biològiques. Aquí hi ha alguns arguments per a aquesta afirmació:
ResponElimina1. Variabilitat genètica.
2. Evolució i adaptació.
3. Costos de la reproducció.
En resum, la reproducció sexual permet la diversitat genètica, la ràpida adaptació i l'evolució de les espècies, tot i que a costa de la longevitat individual. Aquesta és una de les raons per les quals es pot argumentar que la immortalitat dels éssers vius va ser sacrificada en favor de la supervivència i l'èxit evolutiu de les espècies.(Claudia Frutos)
Sirka Siqués - Amb la reproducció sexual, es barregen gens dels progenitors, creant descendència amb noves combinacions genètiques que augmenten les possibilitats d'adaptació a canvis ambientals. Això dona una avantatja evolutiva sobre la reproducció asexual, ja que permet una resposta més eficaç als canvis en l'entorn. Així, amb la pèrdua de la immortalitat individual, la reproducció sexual ofereix una major capacitat d'adaptació a llarg termini per a les espècies.
ResponElimina