A classe hem fet una tinció simple, una de les tincions més senzilles de la citologia. Existeixen però moltes altres tincions, on es combinen més d'un color simultàniament. Series capaç d'explicar-me el propòsit d'aquesta tècnica i quins colorants hi participen?
En general, els mètodes de tinció tenen com a objectiu el provocar un cert grau de contrast entre les distintes estructures, la qual cosa permet observar i distingir amb més claredat la compartimentació i organització dels teixits i les cèl·lules. Hem de tenir en compte que cada tipus de tinció o tècnica de coloració té una utilitat concreta i és específica per observar unes determinades estructures. Podríem considerar que la utilització dels colorants es basa en el fet que cadascuna de les estructures cel·lulars té unes característiques químiques pròpies, les quals permeten diferenciar-lo de la resta. Així doncs el colorant no és més que una substància que posa en evidència aquest fet; és per això que la precisió amb que un colorant permet realçar les estructures cel·lulars depèn fonamentalment de les seves propietats químiques ja que amb la tinció el colorant s'uneix íntimament a una estructura i li comunica color..
ResponEliminaLes tincions poden ser monocròmiques, dicròmiques o policròmiques, segons s'utilitzen un, dos o més colorants simultàniament. La utilització de diversos colorants serveix per augmentar el contrast ja que permet tenyir selectivament i simultàniament diferents estructures.
La coloració més emprada de forma rutinària en un laboratori d'Anatomia Patològica és l'hematoxilina-eosina.
L'hematoxilina és un colorant que es comporta com els colorants bàsics i per tant té afinitat pels components àcids de la cèl·lula, com els àcids nucleics (DNA i RNA, i, en conseqüència, tenyeix els nuclis. Aquests components colorejats per l'hematoxilina s'anomenen bàsofils. L'hematoxilina és un colorant vermellós però, després dels rentats de les mostres amb aigua de l'aixeta, experimenta un viratge, oxidant-se i adquirint un color blavós.
L'eosina és un colorant àcid i, per tant, té afinitat pel grups bàsics com són els grups amino de les proteïnes. L'eosina tenyeis d'una forma generalitzada el citoplasma no especialitzat de color rosa . Aquests components que són colorejats per l'eosina s'anomenen acidòfils.
Amb la doble tinció hematoxilina eosina s'aconsegueix que el citoplasma de les cèl·lules tingui un color rosat (eosina) i el nucli blavós (hematoxilina)
ROGER VILARRASA RABANEDA
Marc Bartra Marcó- 3ESO A
ResponEliminaEl seu propòsit, és que es puguin identificar els diferents tipus de cèl.lules. Hi participen aquests colorants:
-Hematoxilina fèrrica, per el nucli
-Fuscina, per el citoplasma
-Blau de nilina, per les fibres de col.lagen
Eric Garcia Garcia 3Eso "A"
ResponEliminaEl seu propòsit és identificar diferents tipus de cèl.lules.
Hi participen aquests colorants:
Hematoxilina.
Fuscina.
Blau de nilina.
Aquesta tècnica s'utilitza per a distingir entre tipus de microorganismes. I perquè les cèl·lules es visualitzin de millor manera i es puguin diferenciar les diferents espècies per a la seva coloració.
ResponEliminaAquestes tincions fan servir els colorants diferencials, que es componen de més d'una substància tintòria.
--
Marta Recio
Les bacteris patògenes són les que porten infeccions i per localitzar-les millor utilitzem la tècnica on es combinen diferents colorants (tinció Gram). Fem servir: el tint violeta de genciana i el tint de safranina. De tal forma les bacteris Gram negatives quedaran d'un rosa i les positives d'un violeta. (Sara Ginjaume)
ResponEliminaEls diferents colorants poden ser utilitzats per augmentar la definició i examinar grans talls de teixit, poblacions cel·lulars o fins i tot per ressaltar orgànuls dins de cèl·lules individuals. Els exemples clàssics serien la tinció de Gram o la de Ziehl-Neelsen a on es visualitzen més d'un color perquè s'utilitza un colorant primari i un altre de contrast. La tinció de Gram és de color lila. Quan la tinció es combina amb el bacteri en una mostra, els bacteris poden seguir de color lila o tornar-se rosats o vermells.
ResponElimina-Sara B
Els colorants que hi participen són: l'Hematoxilina, l'Orange G i l'Eosina Alcohol 50 i El seu propòsit és augmentar la definició i el seu propòsit és examinar grans corts de teixit, poblacions cel·lulars o fins i tot per a ressaltar orgànuls dins de cèl·lules individuals.
ResponEliminaNúria Freixas
Les colorants que hi participen són la Hematoxilina, el Orange G i la Eosina Alcohol 50. El seu propòsit és augmentar la definició i examinar grans corts de teixit, poblacions cel·lulars o fins i tot per a ressaltar orgànuls dins de cèl·lules individuals.
ResponElimina- Laura Noguera
El colorant té dos components: el cormogeni que és el que li dóna calor, I l'auxocrom. Els colorants es classifiquen segons la naturalesa química de l'auxocrom, I es classifiquen en : bàsics, àcids, colorants mordents, neutres i indiferents.
ResponEliminaS'usen diferents colorants per a ressaltar parts o elements. Un exemple de colorants que s'usen per a això és l'auzocazin i el naranja-anilina-ácido que tenyeixen al nucli de color vermell i destaquen el conectiu de blau -Júlia Herrera
S'anomena Tinció d'hematoxilina-eosina
ResponEliminaPermet diferenciar en el conjunt del teixit a estudiar molts matisos i obtenir una excel·lent definició dels nuclis. Els colorants utilitzats són l'hematoxilina i l'eosina.
Sara Ruiz
Tipus de tincions:
ResponEliminaTinció de Gram, tinció de Ziehl-Neelsen, Fonament, tinció d'àcid alcohol resistència, tinció d'endòspores, tinció d'estructures específiques i tinció de flagels.
Les tincions diferencials són aquelles tincions que s'usen per a diferenciar de manera més explícita els microorganismes.
Dins de les tincions diferencials es troben unes altres, tal és com a diferent com a funció diferencial de Gram, tinció diferencial de Ziehl-Neelsen o tinció diferencial de Wirtz. Els colorants més emprats en aquest camp són el blau de metilè, Safranina i cristall violeta. -Soraya
Els colorants que hi participen són: la Hematoxilina, l'Orange G i la Eosina Alcohol 50 i El seu proposit és augmentar la definició i el seu propósit és examinar grans corts de teixit, poblacions cel·lulars o fins i tot per a ressaltar orgànuls dins de cèl·lules individuals.
ResponEliminaClara Ubach Sanchez 3er ESO A