La descoberta de la
funcionalitat de l'ADN va anar acompanyada d'un munt d'experiències i
investigacions a fi de comprovar-ne la seva importància fisiològica.
Avui us demano que m'expliqueu quines són aquestes investigacions que
van demostrar la importància de l'ADN en la biologia de les cèl·lules i
dels organismes vius.
- Experiment de Griffith 1928, va fer un experiment amb bacteris que va demostrar la transformació genètica. Va treballar amb dues variants del bacteri Streptococcus pneumoniae, una inofensiva i una letal. Quan injectava l'ADN de la forma letal en la variant inofensiva, aquesta també es tornava letal, demostrant que alguna substància portava informació genètica.
ResponElimina- Experiment d'Avery, MacLeod i McCarty 1944, aquest experiment va continuar la investigació de Griffith i va confirmar que l'ADN era la substància responsable de la transformació genètica. Van aïllar l'ADN dels bacteris letals i van demostrar que podia convertir els bacteris inofensius en letals quan s'hi afegia.
- Experiment de Hershey i Chase 1952, aquest experiment va utilitzar bacteris fags per demostrar que l'ADN és el material genètic. Hershey i Chase van marcar l'ADN amb fòsfor radioactiu i les proteïnes amb sofre radioactiu i van demostrar que només l'ADN s'introduïa a la cèl·lula bacteriana infectada, confirmant que l'ADN era el material genètic.
- Experiment de Watson i Crick 1953 van desenvolupar el model de l'estructura de l'ADN en forma de doble hèlix, basant-se en dades experimentals de difracció de raigs X i altres investigacions.
- Experiment de Meselson i Stahl 1958 va confirmar el mecanisme de replicació de l'ADN. Van etiquetar l'ADN amb isòtops pesats i van demostrar que la replicació de l'ADN ocorria de manera semi conservadora, on cada cadena de la doble hèlix servia com a plantilla per a una nova cadena.
Aquestes investigacions i altres van demostrar la importància de l'ADN.
Carla Domènech
Experiment de Griffith (1928): Aquest experiment va demostrar que l'ADN és el material genètic responsable de la transmissió de característiques hereditàries.
ResponEliminaExperiment de Hershey i Chase (1952): Aquest experiment va confirmar que l'ADN és el material genètic. Hershey i Chase van treballar amb bacteriòfags, virus que infecten bacteris.
Experiment de Meselson i Stahl (1958): Aquest experiment va proporcionar evidència per a la replicació de l'ADN semiconservativa.
Sequenciació de l'ADN: La seqüenciació de l'ADN ha estat una investigació clau per comprendre la importància de l'ADN en la biologia.- Txell Cortada
Marialejandra Dos Ramos - El 1928, Frederick Griffith va dur a terme un dels primers experiments que va demostrar que l'ADN podria transferir la informació genètica. Frederick Griffith, investigava diversos ceps de pneumococ (Streptococcus pneumoniae), i va injectar dos tipus diferents de ceps de pneumococ a ratolins; el cep S i el cep R del bacteri. El cep S era perjudicial, mentre que la rugosa (R), no ho era. Va observar com els afectava i va demostrar amb els seus experiments que l'ADN era necessari per adquirir la virulència.
ResponEliminaAnys més tard, entre els anys 1940 i 1950 Oswald T. Avery, Colin MacLeod i McCarthy Maclyn van continuar amb l'experiment de Frederick Griffith i van concloure que el factor transformador dels ceps era l'ADN i no els enzims.
I Al Hershey i Martha Chase van demostrar de manera independent que l'ADN és el portador de la informació genètica (en aquella època es creia que les proteïnes eren les responsables de transmetre la informació genètica).
Gala Cuadrado
ResponEliminaLa descoberta de la funcionalitat de l'ADN va ser un procés gradual i va involucrar un seguit d'experiències i investigacions que van demostrar la importància de l'ADN en la biologia de les cèl·lules i dels organismes vius. Aquí teniu algunes de les investigacions i descobriments més rellevants:
Experiment de Griffith (1928): Frederick Griffith va realitzar un experiment amb bacteris Streptococcus pneumoniae que va demostrar la transformació genètica. Va observar que les bactèries mortes podrien "transformar" les bactèries vives, transmetent-los la seva capacitat patogènica. Aquest experiment va suggerir que alguna substància era responsable de la transmissió d'informació genètica, que més tard es va identificar com a ADN.
Experiment de Hershey i Chase (1952): Martha Chase i Alfred Hershey van utilitzar bacteriòfags (virus que infecten bacteris) per demostrar que l'ADN és l'agent genètic. Van etiquetar proteïnes amb sofre i l'ADN amb fòsfor radioactiu i van mostrar que només l'ADN dels bacteriòfags entrava a les cèl·lules bacterianes, confirmant la seva funció com a material genètic.
Model de la doble hèlix de l'ADN (1953): James Watson i Francis Crick van proposar un model de la doble hèlix per a l'estructura de l'ADN, basant-se en part en les dades de difracció de raigs X de Rosalind Franklin i Maurice Wilkins. Aquest model va proporcionar una comprensió més profunda de com es guarda i es transmet la informació genètica.
Experiment de Meselson i Stahl (1958): Matthew Meselson i Franklin Stahl van demostrar que la replicació de l'ADN és semiconservadora. Van marcar l'ADN amb isòtops pesats i van observar que, després de diverses generacions de replicació, l'ADN es mantenia amb una estructura híbrida, indicant que una de les dues cadenes de l'ADN original es conserva en cada nova molècula de DNA.
Descobriment d'enzims de restricció (dècada de 1970): La troballa d'enzims de restricció va permetre als científics tallar l'ADN de manera específica en llocs determinats, obrint les portes a la manipulació genètica i la tecnologia de la recombinació de l'ADN, com la clonació i l'enginyeria genètica.
Projecte Genoma Humà (1990-2003): Aquest projecte va implicar la seqüenciació completa dels aproximadament 3.000 milions de parells de bases de l'ADN humà. Va proporcionar una comprensió més profunda de la funció dels gens i com estan relacionats amb malalties i característiques hereditàries.
Totes aquestes investigacions van ser crucials per demostrar la importància de l'ADN com a material genètic, emmagatzematge d'informació genètica i factor clau en la biologia de les cèl·lules i dels organismes vius. L'ADN és fonamental per a la transmissió de la informació genètica i la diversitat biològica i és una part integral de la biologia moderna.
La importància de l'ADN en la biologia de les cèl·lules i dels organismes vius es va demostrar a través d'investigacions clau. Experiment de Griffith 1928, va suggerir que l'ADN podia transferir informació genètica entre cèl·lules, ja que una forma morta de bacteris podia transformar una cèl·lula viva. Experiment d'Hershey i Chase 1952, va confirmar que l'ADN era el material genètic, ja que només l'ADN del bacteriòfag entrava a la cèl·lula amfitriona. Model de Watson i Crick 1953, va descriure l'estructura de l'ADN com una doble hélix, proporcionant una comprensió visual de com emmagatzema la informació genètica. Experiment de Meselson i Stahl 1958, va confirmar la replicació de l'ADN semiconservadora, on una cadena antiga serveix com a plantilla per a la nova.
ResponEliminaSirka Siqués - L'ADN és una molècula clau en la biologia de les cèl·lules i dels organismes vius. Les investigacions han demostrat que és el material genètic responsable de la transmissió de les característiques hereditàries, té una estructura en forma de doble hèlix, es replica mitjançant un mecanisme de semiconservació, les mutacions en l'ADN poden tenir un impacte en els organismes i pot ser manipulat i transferit mitjançant tècniques de recombinació genètica.
ResponElimina